David Montalvo: «Amb les matemàtiques, cada operació és un repte estimulant»
El mètode Kumon està destinat a tots els infants que vulguin millorar el seu aprenentatge, bé perquè necessiten un reforç a l’escola, bé perquè els va bé en una determinada matèria i volen potenciar aquesta àrea encara més.
Aquest és el cas de David Montalvo. Quan tenia 6 anys, ja li agradaven les matemàtiques i, per motivar-lo en l’aprenentatge, els seus pares el van matricular a Kumon Matemàtiques a Kumon Viladecans - Centre.
En aquesta entrevista ens explica la seva opinió sobre el mètode Kumon.
Pregunta: T’agradaven les matemàtiques abans de començar el programa a Kumon?
Resposta: Sí, m’agradaven molt, per aquest motiu vaig començar Kumon. Tenia 6 anys i avui, amb 16, puc dir que soc concloent.
P: Què és el que més t’agrada de les matemàtiques?
R: Cada operació a què t’enfrontes és un repte. De vegades, un problema és un maldecap, però quan ho resols per tu mateix, sents una gran satisfacció.
P: De tots els nivells de Kumon Matemàtiques, quins continguts et van costar més esforç? I quins et van semblar més senzills?
R: Els més complicats van ser l’L i l’M, els dos últims del bloc de les funcions matemàtiques. En canvi, els més senzills van ser els primers, el 3A i fins al B.
P: A Kumon demanem implicació dels pares en l’educació dels fills. De quina manera et van ajudar la teva família i la teva orientadora al llarg de tota la teva trajectòria a Kumon?
R: Donant-me ànims, confiança i molt suport. Sempre han estat allà, en tots els moments, bons i dolents. D’una banda els meus pares i de l’altra les meves orientadores, la Milagros i l’Antonia en els meus inicis, i la Montse la resta del temps que he necessitat per acabar el programa. Sense elles no hauria conclòs.
P: Com animaries els alumnes que ara estan en un punt difícil del programa?
R: Abans de res els diria que Kumon no és fàcil, però amb força de voluntat i constància es pot aconseguir. Un consell perquè tots puguin arribar a ser concloents de Kumon és que en els moments difícils cal buscar el suport de l’orientador; ell serà el seu guia en aquest camí.
P: Alguna vegada vas pensar a deixar Kumon? Per què?
R: Sí, moltes vegades, sobretot en les vacances i en els moments difícils, com en el nivell L i en l’M. Però llavors els meus pares m’animaven a seguir, a no tirar la tovallola, i les meves orientadores em deien que era un error deixar-ho en aquell punt, tan a prop del final.
P: Quan et vas proposar convertir-te en concloent?
R: Al llarg de l’M, veient que només em quedaven dos nivells per acabar tot el programa. A més, Kumon m’ha ajudat en altres matèries, sobretot en les assignatures relacionades amb els nombres, com la física, la química i la tecnologia.
P: Quins beneficis creus que té acabar el programa complet? Quines habilitats creus que has desenvolupat després de passar per Kumon?
R: El domini total de les matemàtiques i les habilitats que he desenvolupat, com la concentració i l’autodidactisme, així com la confiança en mi mateix i la capacitat d’estudi.
P: En què t’agradaria treballar quan siguis gran? Creus que la teva experiència a Kumon t’ajudarà a aconseguir-ho?
R: M’agradaria estudiar Enginyeria de Telecomunicacions i, gràcies a Kumon, sé que ho aconseguiré.
P: Recomanaries Kumon a altres alumnes?
R: Sí, és un bon mètode per millorar en mates i en la concentració a l’hora d’estudiar. És una cosa que t’ajuda a fer que els teus estudis no siguin un problema i que puguis ser el que vulguis en el futur.
Entrevista amb Montserrat Aracil, orientadora del centre Viladecans - Centre
En aquest camí al llarg del programa de Matemàtiques, en David va estar acompanyat per diverses orientadores de Kumon, ja que va començar al centre de Sant Boi. Després d’una mudança a Viladecans, Montserrat Aracil va recollir-ne el testimoni, i ara ens explica la seva experiència.
Pregunta: Quin és el primer record que tens d’en David?
Resposta: Ha estat molt fàcil treballar amb ell. Era un alumne molt responsable i amb les idees molt clares, des del primer moment va manifestar les ganes i el desig de ser concloent i de lluitar-hi fins a aconseguir-ho.
P: Quin creus que va ser el moment més dur per a ell?
R: Crec que el moment més difícil va ser en fer el nivell L; li va coincidir amb un període de molt treball escolar i els continguts del nivell li semblaven molt complicats, alhora que li era difícil continuar amb la rutina diària de Kumon.
P: Com ho vau superar?
R: La maduresa i responsabilitat d’en David van ajudar molt. Junts vam pactar el ritme de treball perquè no suposés una càrrega extrema per a ell i el seu treball a Kumon no interferís amb els deures escolars. Això és part de la individualització del mètode. En aquell moment els seus pares també van ser un gran suport, ja que el van motivar per aconseguir la seva meta: ser concloent.
P: Com ha afrontat els dubtes i els problemes?
R: Gràcies al seu autodidactisme, en David ha superat molt bé els dubtes. La seva llibreta d’anotacions, en què anava anotant aquells procediments que li semblaven importants, i el llibre de solucions han estat el seu suport davant els dubtes.
P: Quin és el moment que recordes amb més tendresa?
R: Tota la trajectòria d’en David amb nosaltres ha estat molt satisfactòria; veure com alhora que anava superant nivells alts es motivava més per concloure ens omplia a tots d’il·lusió. Abans de la prova al final del nivell, sempre li entraven els dubtes, però el moment de veure la qualificació final sempre era un pas més cap a la seva meta. El moment de comunicar-li el resultat de la prova de l’O, l’última de Kumon Matemàtiques, va ser molt emocionant.
P: Què has après treballant amb ell?
R: Que amb esforç pots aconseguir tot el que et proposis. En David així ho ha fet i està donant una lliçó molt important als seus companys, atès que ja han sortit força candidats a ser els propers concloents després de veure que algú proper a ells ho ha aconseguit.
P: Quines habilitats, destreses o actituds són les que creus que l’han portat a convertir-se en concloent?
R: La seva responsabilitat, la seva organització i la seva projecció de futur l’han ajudat molt.
P: Quin paper hi ha tingut la família?
R: Un paper molt important, ja que des del primer moment han entès que els beneficis del mètode s’obtenen en la seva plenitud quan els nostres alumnes acaben els nivells. Així ho han fet amb en David i amb la seva germana Maria. També els he d’agrair la confiança que han dipositat en mi i en el nostre mètode durant aquest temps. Ha estat i continua essent un plaer treballar amb la família Montalvo.
En aquest enllaç pots sol·licitar una prova de nivell gratis per valorar el cas individual del teu fill.