Set claus per educar un bon estudiant

Els teus fills estudien o aprenen? Davant aquesta pregunta, la Cristina Cabello, pedagoga, psicòloga clínica, amb un màster en Psicologia del Desenvolupament Personal i amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit educatiu, assegura que «no a tots els infants els agrada estudiar, però a tots sí els agrada aprendre». Per això, la clau per educar un bon estudiant és aconseguir que gaudeixi aprenent. No és una tasca fàcil: hem d’ensenyar-li a aprendre d’una manera autònoma. Aquest és el millor llegat que podem deixar als nostres fills en un món en constant canvi i evolució.

És imprescindible transmetre als nostres fills els valors fonamentals de l’aprenentatge i no basar-nos només en el rendiment escolar. Els processos d’aprenentatge van més enllà del propi rendiment acadèmic, i el que necessitem és que puguin treballar el seu mapa mental amb l’actitud més adequada per al procés de desenvolupament: activa, afectiva, emprenedora, humil, orgullosa, pacient i vital.

En aquest article analitzarem les set claus de l’acompliment acadèmic per aconseguir que als nostres fills els encanti aprendre i treguin el millor rendiment de les seves capacitats.


Les set claus per educar un bon estudiant

Toru Kumon, creador del mètode Kumon, deia que «tots els infants desitgen en el seu interior millorar les seves capacitats i tots sense excepció tenen potencial per fer-ho».

La paraula educació ve del llatí educere, que significa ‘conduir, guiar, orientar’, encara que també és possible relacionar-la amb la paraula exducere, ‘treure allò que és dins cap a fora’, un sentit molt proper a la definició etimològica de ‘conduir cap a fora’, i aquest és el punt de partida per educar un bon estudiant. Tu ensenyes o deixes que aprenguin? «L’educació és un procés de creixement interior en el qual l’adult més capaç guia l’alumne i l’ajuda a treure allò que ja té dins», argumenta la Cristina Cabello.

A continuació, compartim les claus per ajudar el teu fill a convertir-se en un bon estudiant:

1. Autoconcepte acadèmic: Són les característiques que ens defineixen com a estudiants. Desenvolupar l’autoestima acadèmica des de la primera infància és molt important per educar un bon estudiant. Quan els infants són petits, creuen en tot allò que els diuen els seus pares. Si creuen en els Reis Mags i en l’angelet de les dents, per què no se’ls pot ensenyar a creure en ells mateixos? La psicòloga i educadora Begoña Ibarrola sosté que «fins als 6 anys, l’autoestima no és “auto”. Els infants senten que valen pel que valoren els seus pares i el seu entorn»: no és el mateix dir «Ets nerviós» i «Has tret un 10 perquè ets molt llest» que «Tens nervi» i «Has tret un 10 perquè ja ho has après molt bé».

2. Autoconeixement: Està relacionat amb la manera en què aprenen els infants. Per educar un bon estudiant, hem de tenir en compte que no tots els infants aprenen de la mateixa forma: alguns aprenen de manera visual, per exemple, subratllant les parts d’un text; d’altres, de manera auditiva, com ara estudiant en veu alta, i d’altres aprenen de manera cinestèsica, per la qual cosa necessiten moure’s per aprendre (passejar o balancejar-se durant l’estudi per satisfer la necessitat de moviment). Per això, és important observar la manera en què aprenen els nostres fills i potenciar-la a casa.

3. Autoregulació: La Cristina Cabello explica que autoregular-se significa ser capaç d’establir metes i aconseguir-les a través de la motivació i la persistència. Per a això, podem ajudar els nostres fills a fer que s’autoregulin mitjançant una sèrie de passos:

• Establir metes.
• Tenir un pla de treball.
• Experimentar la sensació de triomf: «Els nostres infants no estan acostumats a esperar per les coses bones, a demorar la gratificació. Ensenyem-los a esperar per aconseguir el premi, a no fer les coses només pel premi immediat», diu la Cristina.
• Utilitzar un llenguatge positiu: Els infants han d’anomenar el que fan mitjançant un llenguatge positiu, i nosaltres, com a pares i mares, també l’hem d’utilitzar quan una cosa no ens surt bé, ja que som el seu exemple per seguir. Per exemple, podem dir: «Jo soc capaç d’això, necessito practicar per aconseguir-ho».
• Adquirir un hàbit: Tenir horaris fixos cada dia i adquirir un hàbit «ens genera una inèrcia que fa que ens costi menys posar-nos a estudiar».
• Valorar el procés: Si, en lloc d’assenyalar-los que han d’aprovar l’examen, diem als nostres fills per endavant que el seu objectiu és estudiar una hora cada dia, valoraran el procés d’estudi. No es tracta d’aprovar, sinó d’aprendre i estudiar cada dia.

Fa referència a les nostres capacitats. Educar un bon estudiant és també educar la percepció de la seva eficàcia i la seva confiança en la pròpia capacitat per aconseguir els resultats desitjats. Per ajudar els nostres fills a millorar la seva eficàcia durant l’estudi, han d’aprendre a:

• Explorar donant una ullada a allò que han d’abordar.
• Preguntar-se quines són les idees principals i assenyalar-les.
• Llegir detingudament i amb una visió crítica.
• Recordar en veu alta recitant amb les seves pròpies paraules.
• Repassar i rellegir abans de dormir i de l’examen (amb descansos).

Cal seguir la premissa «Lliçó atesa, lliçó repassada, lliçó apresa». Aprendre una miqueta cada dia és la clau, perquè intentar aprendre-ho tot de cop no és recomanable.

5. Autoavaluació: «El meu resultat és l’adequat? Com percebo els errors?». Ensenyar-los a aprendre de l’error és molt important per educar un bon estudiant. A Kumon veiem els errors com a oportunitats d’aprenentatge, i aquest és el millor consell que us podem donar de cara a l’aprenentatge dels vostres fills.

6. Autoreforç: «Gaudeixo aprenent? Ho relaciono amb les meves vivències? Ho aplico?». L’autoreforç està relacionat amb la nostra manera d’aprendre (detallada en el punt 2) i, sobretot, amb la motivació necessària per fer-ho. Per això, hem de saber quin tipus de motivació té el nostre fill:

• Extrínseca a la tasca. La tasca és el mitjà per aconseguir un objectiu i no és motivadora en ella mateixa: «Fer Kumon no m’agrada, però em va bé per a l’escola, perquè els meus pares estiguin contents, per aconseguir els adhesius i comprar-me alguna cosa o perquè m’ho regalin».
• Intrínseca a la tasca. L’activitat és el fi: «M’agrada fer Kumon. Gaudeixo fent-lo».
• Intrínseca a la persona. Aconseguir el fi produeix una satisfacció personal. Encara que la tasca sigui difícil, completar-la produeix una sensació d’orgull, de competència, de triomf: «N’he estat capaç».
• Sentit del deure.

Per educar un bon estudiant és molt important determinar el tipus de motivació que alimenta les seves ganes d’aprendre o pot ajudar a despertar-les. Recorda que el llenguatge motivador, l’hem d’aplicar a la conducta, igual que quan elogiem i reprenem els nostres fills. No l’hem d’aplicar a la seva forma de ser. Per exemple, no és el mateix dir «Ets dolent» que «T’has portat malament».

7. Autoaprenentatge: «Soc autònom aprenent?». Inculcar l’autoaprenentatge és summament important per educar un bon estudiant. Es defineix com «la capacitat d’una persona de conformar-se a ella mateixa», és a dir, tenir autonomia per dirigir, controlar, regular i autoavaluar la pròpia forma d’aprendre d’una manera conscient. Aquesta és la setena de les set claus per educar un bon estudiant i totes elles comencen amb el prefix auto-, que significa ‘per un mateix’. En aquest sentit, els orientadors de Kumon guien els alumnes ajudant-los a descobrir i desenvolupar el seu potencial individual per donar el millor d’ells mateixos mentre gaudeixen aprenent, perquè la sensació d’haver aconseguit una cosa per un mateix incrementa les ganes d’aprendre.

A Kumon diem que l’alumne és protagonista del seu aprenentatge perquè els orientadors s’encarreguen de personalitzar-lo, és a dir, creen un pla d’estudis a la mida de cada alumne i l’ajuden a convertir-se en una persona autònoma, inculcant-li la mentalitat i les habilitats pròpies de l’aprenentatge autodidacte.